Fotos de la festa de Carnaval de l'escola celebrada el passat divendres 5 de febrer.
Clicant a la foto podreu accedir a l'enllaç per veure més.
dimecres, 10 de febrer del 2016
dilluns, 25 de gener del 2016
Cantada de Nadales 2015
dimarts, 3 de novembre del 2015
dijous, 9 de juliol del 2015
FESTA DE L'ESCUMA
Un petit recull de les fotos del CM i CS de la Festa de l'Escuma amb la que vam acomiadar el curs el 18 de juny de 2015
FESTIVAL COMIAT 6è
1ª representació
2ª representació
Aquí teniu les dues representacions del Festival de comiat de l'alumnat de sisè, promoció 2006-2015
dimarts, 23 de juny del 2015
Som bons amics!
Una adaptació de la cançó 'All about that bass' de la Meghan Trainor.
Amb aquest vídeo us volem desitjar unes bones vacances.
Membres de la comunitat educativa de Font de l'Alba.
divendres, 12 de juny del 2015
En record de la Gemma Vergara Grané
EN RECORD DE LA GEMMA
El que farem avui va més enllà
d’un acte protocol·lari, de fet no ho és. Volem recordar la Gemma i volem
deixar un record permanent a l’escola que ella tant va estimar.
La Gemma va arribar el curs
2007-2008. Aquell mateix setembre va començar a treballar amb l’Ana, eren
desconegudes. Mai no havia pogut imaginar en aquests moments que la seva
relació arribés a ser tan forta.
Des de aleshores hem pogut
compartir molts moments professionals amb la Gemma, alguns molt importants per
ella, especialment l’any que va preparar i aprovar les oposicions. Hem tingut, també, l’oportunitat
d’acompanyar-la en els moments més
importants de la seva vida: el casament amb l’Oriol i el naixement de la
Mireia.
Amb ella vam riure, vam
celebrar i, alguna vegada, plorar.
Aquesta era “la seva escola”,
cada final de curs patia per la possibilitat de marxar i no començar el nou
curs aquí. Va estimar molt als seus alumnes. No sempre va tenir grups fàcils
però a aconseguir grans coses enmig de reptes personals molt grans. Les seves
nenes i els seus nens se la vam estimar també.
La Gemma era una gran mestra:
ordenada, sistemàtica, eficient, soferta, autoexigent i molt treballadora....
però sobretot era una persona amable, que vol dir, digna de ser amada, fàcil
d’estimar.
Quan les persones marxen és
fàcil dir coses boniques. Quan estava entre nosaltres també era fàcil dir-li
coses boniques, no calia fer cap esforç.
Encara ara, quan anem al
passadís del cicle inicial, tenim la sensació,
que sortirà de la seva classe somrient. Per què per nosaltres, pels seus
alumnes i per tothom, ella era un
somriure permanent i una mirada dolça.
És per tot això, per què sabem
que el Font de l’Alba era molt més que un lloc de treball i perquè per
nosaltres, els que formem tota la comunitat escolar, ella era molt més que una
companya, que volem deixar un record
permanent de la seva persona a les parets de l’escola, en un lloc d’honor, en
l’entrada, en el passadís que tots els mestres fem cada matí i cada tarda, en
el lloc a on s’esperen les famílies.
Per acabar vull parlar per mi
mateix. Us vull compartir un pensament que em va venir al cap fa uns quinze
dies i que em va fer tornar a pensar en ella i en nosaltres, els que la
estimàvem.
Fa dues setmanes vaig agafar
un avió. Durant un temps del vol, mentre ens enlairaven, vam volar enmig dels
núvols. Per la finestra tot es veia gris, inclús l’avió era sacsejat per les
turbulències. Va passar un temps fins que, en agafar l’alçada de creuer, vam
superar els núvols i en poc moments la llum que entrava per la finestreta era
magnífica, els núvols eren a sota nostre convertits en un preciós mar de cotó.
La vida és igual: la Gemma es
va enlairar amb força i il·lusió. Molt abans del que tocava va haver d’enfrontar-se
a les turbulències de la malaltia. Segur que per la seva finestra tot era
gris...i no va deixar de somriure. Estic segur que ella vola per sobre dels
núvols i que la llum l’envolta.
Potser
també nosaltres ara volem entre els núvols.
Però el vol no s’ha acabat, hem de continuar enlairant-nos i, arribarà
un moment, no sé quan, la llum entrarà per la finestra i els núvols quedaran a
baix com un bonic mar de cotó. Mentrestant
la llum de la Gemma ens acompanyarà en el record.
Sebastià Viedma Romero
Director
Terrassa 5 de juny de 2015
Paraules per
a la Gemma
Avui he volgut dir aquí unes
paraules per dues raons: la primera perquè he cregut necessari apropar a tothom
la visió de la Gemma que jo tinc, la visió que va més allà de la professional
immillorable que tots coneixeu i estimeu.
La segona raó i més important és perquè “se lo debo” i tot i que ella ara
mateix estarà escandalitzada perquè sempre ha odiat ser el centre d’atenció,
s’ho mereix.
Quan pensava que és el que havia
de dir avui d’ella he sigut conscient que tot el que digui serà poc, que sempre
m’oblidaré de coses importants, perquè es impossible fer referència a tot el
que ella ha aportat a l’escola i a cadascuna de les persones que la forma,
sense quedar-me curta.
He sigut molt afortunada de
compartir set anys de la meva vida amb la Gemma. Afortunada perquè m’ha donat
lliçons de superació, sacrifici, motivació, vocació i entrega absoluta. He
tingut el plaer de compartir dia a dia la seva dedicació i de ser testimoni de
la seva feina acurada i perfectament desenvolupada.
La Gemma era una mestra
vocacional sense cap dubte. Gaudia enormement amb el que feia, estimava cada
nen i nena fent-los sentir únics i especials amb ella. Era capaç de conduir el
grup sense aixecar la veu i entrar a la seva classe era molt agradable perquè el
clima que regnava era com ella: serè i tranquil.
Però a mi em feia molta gràcia
veure-la enfadada, perquè així com era una persona tranquil·la “per fora i
aparentment”, dintre amagava una gran “peleona” que lluitava pels seus
interessos i els dels seus amb una passió i una tenacitat increïbles.
La seva empremta està en tots
els racons d’aquesta escola. Ho va fer de manera sutil, discreta, com era ella,
però el seu record ha quedat per sempre en el cor de totes les persones que la
vam conèixer.
I així ha de ser perquè ella
estimava moltíssim aquesta escola, la sentia seva, la cuidava i defenia, perquè
ella ha cregut sempre en la Font de l’Alba, i fins l’últim moment va lluitar
per sentir-se definitiva a l’escola. I realment ho ha aconseguit. La Gemma serà
definitiva sempre en aquesta escola, perquè ella és Font de l’Alba.
I no em vull allargar més,
sobretot perquè no he volgut entrar en com era ella com amiga perquè llavors
l’emoció no m’hagués deixat passar ni de la primera línia. Però us faré cinc
cèntims per a que sapigueu l’enormement afortunada que em sento: el dia 1 de
setembre de l’any 2007 jo li vaig dir a una noia rosa, d’ulls blaus i somriure
amable a la que acabava de conèixer, que creia que havia tingut molta sort en
que em toqués ella de paral·lela. Li vaig dir així, perquè em va venir al cor i
a la boca sense donar-me temps de retenir-lo. Ella evidentment va quedar parada
i després ho vam comentar en moltes ocasions, però ara m’adono que em vaig
quedar curta, que no només havia tingut molta sort en tocar-me ella de
paral·lela, sinó que havia tingut molta sort perquè acabava de conèixer a la
meva amiga, la meva consellera, la meva defensora, la meva crítica, i com no,
la meva inseparable ZIPI que està sempre al meu cor i que no em deixa sola mai.
I té gracia però després de
dir la grandíssima feina que ella ha fet a aquesta escola, i a mode de reflexió
us vull dir el que més trobo a faltar d’ella cada matí quan entro per la porta
de la meva classe. Cada matí no trobo a faltar ni les seves graelles d’excel
estupendes, ni les seves anotacions sempre oportunes, ni els materials, ni les
fitxes... cada matí el que trobo a faltar es mirar pel vidre de la meva porta i
veure-la a traves del vidre de la seva somrient-me, el somriure que veig al cel
quan miro a les meves dues precioses estrelles. Sóc molt afortunada de portar
sempre al meu cor a la GEMMA VERGARA GRANÉ...
Ana Miranda
Palomino
5 de juny de
2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)